Antologia de spoon river

 

Autor: Edgar Lee Masters

Editorial: Llibres del Segle

Hi ha llibres que t’agrada llegir pel que són i, també, pel que signifiquen. L’Antologia de Spoon River és un d’aquests. He gaudit com a lectora i com a amant dels llibres ben editats en la nostra llengua. En aquest sentit, celebro el mèrit d’una editorial com Llibres del Segle i el tracte que professen als llibres que editen, aquella cura i aquell bon fer que, malauradament, són tant cars de veure en el panorama literari actual.

Què és el que té d’especial aquest llibre de poemes que va ser un bestseller en la seva època, escrit per un americà que va viure a cavall de segle XIX i XX i que només se’l reconeix per aquesta obra? La originalitat en la forma i la profunditat del fons. Pel que fa a la forma, aquesta antologia, m’ha recordat moltíssim l’obra d’un coetani de Lee Masters, Sherwood Anderson i el seu llibre Winesburg, Ohio. En el cas d’Anderson, tenim un llibre de contes que funciona com una novel·la i, pel que fa a Edgar Lee Masters, ens trobem amb uns poemes amb rerafons novel·lístic. L’autor porta fins a l’extrem el narrador omniscient fent que els seus personatges parlin des de la mort. Tot ho saben, tot ho veuen. I, per altra banda, en les dues obres, els protagonistes són homes i dones llaurats al camp, víctimes de tragèdies personals i col·lectives, en el marc ferreny de l’Amèrica rural de principis del segle XX.

Cada poema de l’Antologia de Spoon River suposa una microhistòria dins una història global que sovint actua com a eix aglutinador: les accions del banquer Thomas Rhodes, del seu fill Ralph i dels comerços que controlen el poder en aquest poble imaginari. Els personatges parlen des de les seves tombes —fent-se, sovint, de mirall— dels seus desencisos, de les seves misèries, dels somnis avortats, dels seus oficis, dels seus desenganys amorosos. Només des de la mort, pot transcendir la veritat. Només des de la mort, la realitat es dessagna mostrant tota la seva cruesa. No hi ha pietat en les veus d’aquestes dones i homes que no han pogut fugir del seu destí, atrapats en una xarxa de corrupció moral i institucional.

L’Antologia de Spoon River és plenament vigent perquè parla dels homes, de la humanitat, dels somnis. I de la poesia, malgrat tot: “Quantes vegades vaig jugar amb noies i noies alegres / pels turons i les carreteres / quan el sol baixava i l’aire refrescava, / i ens deturàvem a batre el noguer / alt i sense fulles contra el ponent en flames.” (Del poema Hare Drummer)

Publicat a la Revista de Girona nº276




 

0 respostes

Deixa una resposta

Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada