Climent

 

Autor: Josep M Fonalleras

Editorial: Amsterdam

Sóc de les que penso que hem d’estar atents als indicis que ens dóna la realitat. Anar amb els ulls ben oberts i fer cas als instints i a les intuïcions. És per això que em retrec haver trigat tant a llegir Climent. I el cert és que la voràgine vital amb menava cap a la lectura d’aquesta novel·la: converses amb amigues escriptores, converses amb amigues no escriptores, ressenyes trobades i llegides, ressenyes buscades… I dos fets decisius: la conversa amb la Glòria i el curs d’autoficció a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès amb Carles Adamuz de professor. Començava, així, per una banda, a viure i escriure el meu procés autoficcional i, per l’altra, a descobrir un annex, en l’autoficció mateixa, del meu propi bagatge.

La Glòria va ser vehement: Llegeix Climent! S’assembla a la nostra història amb R.! Uns amics enganxats a la omnipresència del seu amic mort! Vaig pensar: Ostres! Una altra vegada Climent. Una altra vegada R. Però Climent s’hauria d’esperar encara una mica més. Abans, havia d’acabar d’escriure el conte on R. passava pel sedàs de la meva imaginació en la mateixa mesura que se’m revelaven, en el procés d’escriptura, catarsis ben reals.

A Climent el detonant és el llegat que reben, una colla d’amics, del seu amic mort: els papers de Climent. Fins aquí tota coincidència amb la meva història real i ficcional amb R. Que no és poc, perquè la lectura d’aquesta novel·la m’ha retornat al tema central a partir del qual vaig engendrar la meva història: com els amics s’afronten a l’absència i a la gestió del dol. Però la novel·la de Fonalleras va molt més enllà: per això comentava al principi que la seva lectura m’ha aportat un adjunt de significat al meu periple vital i literari en relació a R.

Què és el que m’ha arrossegat a llegir-me aquest llibre amb només dos dies? La força de les veus narratives, diferenciades però com si fossin una de sola, el joc de miralls i l’atracció d’un conflicte plantejat com una triple recerca: la del personatge Climent, la del narrador sense nom i la de l’escriptura: la recerca de la novel·la.

La novel·la comença amb la narració del jove escriptor a qui els amics de Climent llegaran la calaixera amb els papers de l’amic mort. L’encàrrec és clar: escriu la novel·la que Climent no va poder escriure. La història avança, d’aquesta manera, a partir de les veus d’aquests cinc amics que actuen com una de sola. Aquest narrador, doncs, de moment resta amagat, només s’encarrega de narrar la història dels altres, la història dels amics de Climent i d’aquest llegat que els hi ha caigut al damunt. Però, mica en mica, quan aquest jove escriptor sense nom s’erigeix com a únic dipositari del llegat, surt de l’ombra i ens comença a narrar els fets a partir del dia que va conèixer Climent. És aleshores que la novel·la comença a gravitar en entre aquestes dues primeres veus, la de Climent i la del que es convertirà en el seu alter ego, la del qui el persegueix. Dues veus que aviat es convertiran en tres: la veu de Sebastià, el personatge de ficció que hauria de protagonitzar la novel·la de Climent.

Tres personatges amb tres conflictes que s’emmirallen i es retroalimenten: Climent conviu amb la mort, amb l’absència/presència de Berta i amb una novel·la que no qualla; el narrador sense nom intenta fer present Climent mentre conviu amb l’absència de Sara i, per últim, el personatge Sebastià afronta la mort d’Alba. Però mentre en Climent el protagonisme se l’emporta l’escriptura, en el narrador sense nom el protagonisme rau en la recerca. Dues cares de la mateixa moneda. Dos punts de vista que esdevenen un de sol. I un tema central que tenyeix l’escriptura: la mort i els danys colaterals pels que queden vius. Climent, en definitiva, representa un mirall per l’escriptor. Però no és només una novel·la per escriptors. Hi ha molts Climents i moltes maneres de llegir Climent. Qui escriu aquesta ressenya, per exemple, hi ha trobat un ressò d’un món propi. Climent és d’aquelles novel·les que creixen amb cada nou lector.




 

0 respostes

Deixa una resposta

Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada