La gatera

Autora: Muriel Villanueva

Editorial: Amsterdam

La gatera té un mèrit que, per si sol, ja nodreix la novel·la d’un bon motiu per llegir-la: immergeix al lector ben endins de l’anomenat “somni de la ficció”. I això passa perquè l’autora sap crear una veu, la de la Raquel, que ens arrossega i ens fa partíceps del seu viatge cap els replecs més íntims d’ella mateixa. I, també, perquè baixa la literatura del seu pedestal i la posa enmig d’aquest somni ficcional, d’aquest somni de vida. Muriel Villanueva, a La gatera, quotidianitza la literatura. El joc que ens proposa, un conjunt de dualitats, sedueix: uns tiets que vivien en dos pisos simètrics i que la Raquel hereta, un gat que no sabem si és mascle o femella, l’escriptura i la literatura per expressar dues realitats, dos personatges, en Ricard i l’Arnau, que representen dues Raquels…Literatura i ficció es confonen en un procés de pèrdua i transformació. Com el doctor Jekyll, la protagonista no pot viure sense Mr Hyde.

Publicat a la Revista de Girona nº273


 

 

0 respostes

Deixa una resposta

Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada