El món narratiu: a grans històries, grans escenaris

El món narratiu: a grans històries, grans escenaris!

La creació del món particular que embolcalla la història i la repercussió d’aquest món en el desenvolupament de la trama i dels personatges és tan essencial en l’art de narrar històries com ho són els personatges, la trama, el tema i els diàlegs.

 

Fixa’t en aquelles històries que t’atrapen, sigui en format sèrie, pel·lícula o novel·la. Segur que contenen un gran escenari. I és que, sovint, aquesta regla es compleix:

 

A grans històries, grans escenaris!

 

Pensa en la magnificència d’aquest món narratiu a Fargo , per exemple. Tant en la pel·lícula com en la sèrie. Quin escenari vivim? Gel, fred i neu. Un cel de plom. Una extensa planura blanca que representa la crua realitat. I és aquesta plana blanca sense fi la que promou la sensació de competició, de lluita a vida o mort.

 

Un dels encerts de Fargo és aprofitar, precisament, aquest món narratiu de la pel·lícula per vestir la sèrie. La sensació que t’arriba com a espectador és la certesa que tots els personatges acaben essent un mirall d’aquest món que habiten, que el gel, el fred i l’horitzó blanc els determina. Però, per altra banda, la banda sonora (oh que excels que és el tema principal!) ens recorda que malgrat la duresa del món que habiten, les passions els desbasten.

 

Continuant amb les sèries: Lost, un altre exemple obvi per tractar el món narratiu. Un cas claríssim d’una gran història i un gran escenari. L’illa és un lloc a part: un lloc on es pot construir un món nou, on es pot crear i posar a prova noves formes de vida. On es pot crear una utopia o una distòpia. On es pot crear una nova societat basada en unes regles diferents de les que coneixem. On qualsevol personatge pot deixar enrere el seu passat i començar de nou. És la creació d’un món nou. Únic.

 

Però una illa està envoltada de mar. I el mar, com l’extensa plana, no té límits: les passions humanes s’hi mostren amb tota la seva magnificència. Però el mar també representa naixement i transformació. Les profunditats del mar poden amagar mons de somni. Però també et poden arrossegar cap a una negror absoluta.

 

Passem als referents literaris. La novel·la negra, sense anar més lluny. Com tota novel·la de gènere, la novel·la negra té tota una sèrie de convencions i claus de gènere que han anat evolucionant al llarg del temps: el personatge que investiga (inspector-a, detectiu-va, policia, periodista, forense, etc.), el mort (el cadàver), la pretensió de reflectir una societat i una manera de viure (la part més fosca) i la voluntat de reflectir un món on la ciutat, sobretot, però també zones rurals i comunitats petites i el clima i l’ambientació hi és molt present.

 

Aquests últims dos aspectes són si ne quan on de la novel·la negra més que no pas la novel·la de detectius o d’intriga: L’Edimburg humida i opaca d’Ian Rankin, l’Oslo freda i repleta de droga de Jo Nesbo, la Marsella de Jean-Claude Izzo, la burocràcia i la vida al camp britànic de P.D. James, la Venècia de Donna Leon, i un llarg etc.

 

I sense anar més lluny: quina és una de les claus de l’èxit de la tetralogia de l’escriptora Elena Ferrante, L’amiga Genial? No és només el tour de force entre dos protagonistes que assoleixen l’excel·lència pel que fa a la caracterització de personatges, no és només una trama pensada per enganxar al lector, no és només la qualitat de l’estil. No són només el detalls reveladors que brillen.

 

És, també, el món narratiu: la Nàpols dels anys 50, primer, i després de les dècades successives. Nàpols no actua només de marc: la ciutat s’erigeix amb totes les seves misèries i amb tota la força, fins al punt que no podem imaginar la història de la Lila i la Lenu sense aquesta ciutat.

 

Què seria de Fargo sense l’ambient gelat i aquest món en horitzontal? Què seria de Lost sense l’illa? Què seria de l’Amiga Genial sense Nàpols?

 

Aquesta és la qüestió. Que no podem destriar la trama de l’escenari. Que no ens podem imaginar una cosa sense l’altra. Que no ens podem imaginar els personatges en un escenari diferent.

 

A grans històries, grans escenaris!

 

 

 

0 replies

Leave a Reply

Want to join the discussion?
Feel free to contribute!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *